és el primer cop

Hola, bon dia, és la primera vegada que escric en el forum. Em dic Anna i tinc dues filles, l'Aina que té 5 anys i la Queralt de 7 (bé el decembre en ferà . La Queralt té TDAH, amb hiperactivitat i impulsivitat, i un CI de 132. Es pren el concerta des de fa pocs dies (ha provat el medikinet, el rubifen), i la gana li ha desaparegut quasibé per complert, tot i que ha millorat amb la conducta i li dura fins el vespre, amb els altres medicaments a mitja tarda ja semblava un cavall desvocat, com ho dic jo carinyosament. Tot i tenir aquest CI, es mandrosa a l'hora de fer coses, per llegir una mica sempre ens em de discutir, que puc fer perque no tingui mandra a apendre?, i per altra banda crec que jo tambe necessitaria algun consell, perque als matins quan es lleva i la veig tan perduda, em sento abatuda, desanimada i em desespero, potser tambe culpable, tot i que jo aixo no ho tinc. i crido força, potser de la impotencia que sento. com puc educar-me per no cridar, ella no en te cap culpa.

Ah, tant de bó, algun dia em pugui passar per el local, tot i que visc a la mion, per la feina, no trobo el dimarts adient.

Moltes gracies per tot, i endevant amb aquesta pàgina

Jo també soc nou al fòrum, soc un TDAH de llibre i el meu CI també ronda els 130.
intentant trobar una resposta apropiada per la teva pregunta, primer hauria de dir-te que un quocient o coeficient de 130 no representa cap ajuda a l'hora d'apendre ja que el aprenentatge està supeditat per el mateix TDAH.

Si t'hi fixes veuràs que existeix una diferencia enorme quant es tracta d'apendre coses noves, i seguir constant en elles.
Malauradament per la teva filla la seva frustració o l'apatia que sent en posar-se a fer feines que exigeixen un esforç continuat ( o començar-los) es mes gran que la frustració que puguis sentir.

Jo a títol personal et recomanaria que intentessis despertar una mica d'entusiasme per llegir.alhora que amb la mateixa el rendiment o profit que en tregues seria mes alt. ( es molt difícil d'aconseguir-ho )
en el següent enllaç et podràs descarregar en PDF un manual per a pares i educadors.

http://www.trastornohiperactividad.com/bgdisplay.jhtml?itemname=advice_parents

Ànim,i molt bó el fòrum.

Us remiteixo una serie de manuals, penjats en la weblog de la fundació Adana.

http://www.f-adana.org/secciones/publicaciones/index.aspx?tipo=2&actIndice=4&actSubIndice=2

Per aquells que no estiguin familiaritzats amb els PDF's per reproduirlos es necesari el software de Adobe "Acrobat Reader" el podeu descarregar gratuitament desde:
http://www.adobe.com/products/acrobat/readstep2_allversions.html

Moltes gracies per contestar-me tan depressa. Avui anire a la xerrada que hi ha a caixa de Manresa. Tan de bó algun dia ens poguessis coneixa i xerrar d'esperiencies i possibles "solucions". Ja he entrat a les pagines que m'has indicat i ho he imprès tot, mes tart m'ho llegiré

La vida és molt curta i no ser per que ens ho posen tan difícil. Petons

Hola, soc un menbre de l'associaciò del Tdah, si vols podrias pasar algun dia per l'associaciò, Jo tinc un nen hiperactiu , impulsiu i desafiant abans sempre estabem cridan i no aconseguiem res i ara ja no cridem i la cosa va mes be , no te tens que posar nerviosa i no cridar ,es pitxor, i no te donis la culpa de res tots intentem fer lo millor posible . Si vens avui a la reuniò aprendrem coses noves.

Hola, hem dic Carla i jo també tinc TDAH.

La veritat é que tenir una solució perquè el nen/a llegeixi i tingiu interes per aprendre es molt dificil de trobar,si que hi ha moltes teories, pero que mes voldriem que es fessin a la pràctica i sortissin a la primera, no?

Jo a veritat és que als 13 - 14 anys n m'agradava estudiar, i de fet ho sospenia tot, però en canvi, desde que em varen detecatr el TDAH (pel frecas que vaig tenir al fer 1r batxiller) i al comensarme a fer el ractament tot a canviat, molt, fins i tot soc a la universitat.

El canvi que vaig fer de no voler saber aprendre a ser ara incapaç d'imaginar-me una vida sense segur estudiant, és la motivacio queem va desperatr, el trobaro quelcom divertit i a vegades amocionant, per exemple, per a mi no era el mateix anar a classe i escoltar al profe i per la tarda anar a casa i fer deures, que anar a cole, escoltar al profe, arribar a casa i tenir que explicar als pares què havia apres i per què les coses que em deien a l'escola eren d'aquesta o d'una altre manera, perquè em servia tot allò? aquesta és una pregunta que de ven sert es fa tothom. per que serveixen els llibres?

Quan vaig veure que em sentia molt llesta explicant a la familia el que sabia, o fins i tot dir, apa aixo no mo se i n em surt, veia que no estava sola, sino que s'eseien amb mi i "investigavem" junts, era com jugar al Sherlok Holmes.

Feia com de profe.

Sé que si el fill/a és molt petit/a no té gaire sentit potser el que estic ient, perque era més adulta jo, però preguntu-vos: per què els nens més petits (cinc anys, per exemple) xarren pels colses tot el que fan a l'escola, it'espliquen tot el que saven? doncs perquè els grans fem el burro i comensem: a si? i que més saps? ostres no em diguis això, no ho sabia (mentida que si quese sap), etc... i en canvi quan comensen a fer deures això ja cavia. Per què? per què no continuem allà fent el "burro" d'una altre manera?

Els agrada fer de "profes" que en dic jo, perquè es noten llestos, perque veuen com en saben de coses, i quan els surt el dubte, doncs aleshores son els grans hi intervenen. Amb la intervenció dels grans, podeu estar segur que aniran a l'escola i ho diran tot als professors.

Dic això, però trobo que la forma de motivar als nanos es aprendre amb ells. Segons el que he vist, es discuteix per llegir. No sé que llegeix, però em pregunto si llegeix realment un llibre que amb ella li agrada. Ha triat ella el llibre? Ha anat a la llibreria amb tu per seleccionar-lo?

Crec que si es ella que fa el procés d'anar-lo a comprar, serà ella qui triarà i a la vegada, sense que se n'adoni, el voldrà llegir, perque triara aquell llibre que li agradi.

També esta molt bé, possar veus, de fet amb els petits quan els hi llegim els llibres ve fem veu d'home enfadat si es un ogre i si es una princesa veu de "gallina" (perque ens entenguem). per que ha de canviar. Potser, crec j, que si es representes el llibre amb veus, i la nena fos una de les protagonistes, doncs voldia llegir, o fer una mica de teatre (estudiant el pper,. no gaires pagines potser un parell, i de passada es treballa la retentiva).

Tot el que dic no ho exposo per cap cas en concret, només és una reflexio que he fet a grans trets. Per si amb algú li serveix d'alguna cosa.