salutacions!!
2 participantes
Pàgina 1 de 1
salutacions!!
hola a tot@s!
M'estreno en aquest forum, escric només per probar com va, cada forum té els seus propis trets.
Bé, ja què sóc aquí aprofito per dir-vos que ahir vaig estar contenta d'haver vingut a la reunió, sempre reconforta compartir els problemes i això s'ha de fer amb persones que entenguis i t'entenguin i nosaltres tenim el TDAH instal·lat aprop nostre i això fa què conectem, que poguem compartir i espero que ens faci més fort@s.
Fins aviat,
Elisabeth (sóc la mare del Francesc el noi de 17 anys)
M'estreno en aquest forum, escric només per probar com va, cada forum té els seus propis trets.
Bé, ja què sóc aquí aprofito per dir-vos que ahir vaig estar contenta d'haver vingut a la reunió, sempre reconforta compartir els problemes i això s'ha de fer amb persones que entenguis i t'entenguin i nosaltres tenim el TDAH instal·lat aprop nostre i això fa què conectem, que poguem compartir i espero que ens faci més fort@s.
Fins aviat,
Elisabeth (sóc la mare del Francesc el noi de 17 anys)
elisabeth- Només miro
- Nombre de missatges : 2
Data d'inscripció : 25/10/2008
Re: salutacions!!
Hola, veig que ets la primera, apart dels intents de la pobre Lourdes, que escrius.
Gràcies per haver vingut ahir, la veritat és que va estar molt bé poder parlar entre nosaltres, ja que de vagades no va gens malament poder veure que no som els únics casos del planeta...
Jo penso en les vegades en que es deu haver sentit la meva mare sola devant d'aquest problema i el gran esforç que va haver de fer, primer per acceptar que hi havia una realitat que desconeixiem i després per haver lluitat tant.
Espero que tothom es faci més i més fort amb el tema del TDA-H perquè crec que no deixa de ser una experiència, i en part ens ensenya que hi ha moltes persones que necessiten ser entenses tinguin TDA-H o alguna altre malaltia.
Salutacions i fins aviat!!
Carla.
Gràcies per haver vingut ahir, la veritat és que va estar molt bé poder parlar entre nosaltres, ja que de vagades no va gens malament poder veure que no som els únics casos del planeta...
Jo penso en les vegades en que es deu haver sentit la meva mare sola devant d'aquest problema i el gran esforç que va haver de fer, primer per acceptar que hi havia una realitat que desconeixiem i després per haver lluitat tant.
Espero que tothom es faci més i més fort amb el tema del TDA-H perquè crec que no deixa de ser una experiència, i en part ens ensenya que hi ha moltes persones que necessiten ser entenses tinguin TDA-H o alguna altre malaltia.
Salutacions i fins aviat!!
Carla.
Carla- Moderador/a
- Nombre de missatges : 50
Data d'inscripció : 06/04/2008
Edad : 36
Ubicació : Manresa (BCN)
Pàgina 1 de 1
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum