impotencia ...que puc fer?

Hola primer de tot amb presento sòc mare de dos nens tdah,el gran amb te 13 anys el petit amb te 10 anys,,el gran de moment esta encaminat es un nen molt lluitador treballador constant i te molta força de voluntat.....el que amb preocupa es el petit amb aquets moments està amb molta ansietat degut el poc recorçament que te a l'escola,,ahir vaig anar a buscar le seves notes i la veritat es que no après res...segons la mestra hem perdut un trimestre,porto desde el mes de maig esperant resposta del E.A.P per poder fer-li una valoraciò i poder fer l'adaptaciò curricular...no se si l'escola no ha tramitat els papers que yo mateixa els hi vaig portar el mes de maig...hi ha una deixadessa que amb faig creus...el meu fill a hores d'ara esta com el que treballa i no cobra arrel d'això no te ganes de res,,per tant hi ha un descontrol d'agenda es deixa els llibres...ahir vaig tenir la reuniò amb la profe i amb vaig possar bastant forta dient-li que si no se solucionaba i posaban remei el meu fill no anirà a l'escola despues de vacances...crec que a casa apendrà molt mes que anant a l'escola.....no se que fer si anar a inspecció o que...l'altre dia el psicolegs que el porten amb van dir que el meu fill estaba amb una ansietat que li pot provocar depresiò...Es molt impotent no poder fer res,,ès impotent pensar que depent de l'escola per que el meu fill tiri endavant,es impotent que els mestres siguin els que pugin decidir per l'enseñament del meu fill..es impotent que l'administraciò no faci res..ès impotent sentir-se sola davant aquesta situaciò..ès impotent veure que a poc a poc estàn enfonsant al meu fill....ès impotent veure que tot l'esforç que estas fent a casa no serveixi de res....LA societat la estem construin entre tots i tenim uns educadors no tots però alguns d'ells que estàn enseñant als notres fills a no respectar a no ser solidaris enseñant a sentir-se humillats perque davant de tot això els nostres fills no sòn ayudats.El meu fill s'ha sentit aixì i yo sepre dic que l'adult es reflexe del petit si tu no ayudas el nen no apendrà ayudar els demès,,si no ets soludari el nen tampoc ho serà si humillas el nen humillarà si no el respectes el nen no respectarà,,,imagiu com es transformaria el mon i com es transformarà davant de tots aquets entrebancs que tenen els nostres fills que dia a dia se senten aixì ....



SI LLORAS POR NO VER EL SOL,
LAS LÀGRIMAS TE IMPIDIRÀN VER LAS ESTRELLAS.



MIS PADRES SÒN LOS QUE ME TIENE QUE DEFENDER DE LOS PELIGROS DEL MUNDO,,
SI YO HAGO CON ELLOS LO QUE QUIERO,,¿EN QUE MANOS ESTOY?


FELICITATS PER LA PÀGINA,,,

Hola, sóc la Carla una noia de 21 anys amb TDAH.

A mode personal, jo duria els documents que els vas entregar a l'escola directament a l'EAP, a hores d'ara ja t'hauria d'haver arribat una visita després de tants messos.

Segonament, tu no estas sola ni molt menys, de fet tots els que estem dins d'aquest fòrum estem en una mateixa situació o semblant, si més no entenem perfectament pel que estas passant. Per això va neixer l'Associació d'Ajuda de TDAH del Bages.

Després, no sé en quina escola durs els nens, però sembla ser que aquest sentiment d'impotència vs el sistema educatiu és generalitzat, i molts dels pares (que jo conec) estan en una situació semblant. Malauradament no hi ha una resposta unica al què puc fer, només allò utopic de continuar lluitant i no defallir mai. Pensa a més que no només depen de l'escola que el teu fill tiri endevant els estudis, sinó que el recolsament a casa és molt impotant, t'ho dic per exeperiencia. A mi a l'escola tampoc se'm valorava, i ho vaig comensar a suspendre tot (depresió incluida),aleshores no sabia que tenia TDAH (fins als 16 no ho varen saber), així que va ser la familia qui em va ajudar i em va fer que em motives de forma que acabes a la universitat. Pensa a més, que per molt que hagi suspès les assignatres no pots pensar mai que el teu fill no ha après, segu que sap moltes de les coses que ha fet a l'escola, el que passa és que segurament no ha arribat al nivell d'exigencia qu li demanen, sigui la rao que sigui.

No sé exactament si tene conscencia o no del que és el TDAH des de l'escola ni s'hi estan informats d'això, però suposo que si si els has demanat una visita de l'EAP. Només dir-te que pots estavlir estraègies, que solen funcionar molt bé com el sistema de fitxes (premi a canvi de punts que són les fixes) o bé per reptes, o situr-lo en un lloc adequat de la classe, etc., objectius grans desglosats en petits que es facin un a un, poc a poc.

Pensa a més, que no tots els nens tenen per costum la utilització de l'agenda, igual que no tots la fan servir de la mateixa manera, perquè de fet, l'agenda l'utiliza, la majoria de la gent, com a l'escola se'ls ha ensenyat sense caure en el fet que potsr a una persona amb necessitats educatives especials necesita organityzar-se a la seva manera. No sé si és el ca, però si no sap exctament com funciona i sobretot per què funciona i la rao pel qual les persones van comensar a utilitzar-les, no saben fer-la servi, apareix el descontrol. És a dir, que aquí no es val apuntar perquè si, apuntar els eures perquè sino te'n oblides... jo quan explico l'agenda, comento que és perquè serveix per apiuntar aquelles coses que fem puntuialemtn i com que ens falta mecanica (com llevar-nos i duchar-nos no és una cosa que es oblidem perquè la tenim interioitzada) ens oblidem i per això la necessitem.

Espero haver-te ajudat, per qualsevol altre cosa ja saps on som, ok?

Per cert, l'Associació obre el primer dimarts de cada mes. Però ara ja fins gener no obrirem el despatx, ja havisarem el dia. Ho dic per si vols venir.

Hola carla gràcies per respondre al meu misatge..he enviat un conte que es preciòs per correo.

m'agradarìa saber la direcciò del E.A.P. si pot ser.

respecta al que expliques se el que ès, yo tinc el gran tambè amb tdah,,junts hem lluitat desde petit i ho està conseguint,però es un nen que sempre a lluitat molt que s'ha pasat moltes hores estudiant..de petit tenìa molt poques recompenses per el que ell feia, però ara despues de tants anys lluitan ho està conseguint primer de eso ho va aprobar tot,va ser la seva primera vegada amb la seva vida que ho va conseguir,,això ha fet que la seva autostima estigues be que encara s'esforçi molt mès perque ara veu que pot tirar endavant..però el germà es molt diferent,,el dèficid d'atenciò es molt mès elavat te 10 anys i es com si entingues 7,,la seva immaduresa no el fa creixer,davant d'aquesta situaciò es molt mès complicat..clar..que passa,, que a casa intentem ayudar explicar lliçons resumint per els controls,,ajudar per que faci els deures etc...però ell es un nen que de 10 però amb la mentalitat de 7 per tant les explicacions que rep sobre els temas no els enten a partir d'aqui el nen es desmotiva i abandona el que fa ,ya siguin deures o estudi..yo tinc la sort que no treballo fora de casa,,,puc dedicar-me a ells,,però clar arriba un punt que deixes de fer de mare i fas el paper de mestra,,,

tinc una pregunta per fer:tinc entès que l'adaptaciò curricular depen de la metra que la vulgui fer.
Però per altre banda amb diuen que depèn del E.A.P.amb pots aclarar el dubte siusplau?


GRÀCIES.............

Hola, he estat tot el cap de setmana fora (fent una formació) no t'he pogut respondre abans, però aquí et deixo les dades de l'EAP de Manresa:

Direcció: C/ De la canal nº6 (Marcat Puigmercadal).
Telefon: 9 872 36 01
Web: http://www.xtec.net/serveis/eap/a8900251/

Això és tot de moment, si necessites res més ja saps on som!

Fins aviat!

Carla

Hola!

Potser ja és un xic tard per afegir-me a aquest fil, disculpeu-me si la meva resposta us sembla fora de temps.
Però en tot cas, jo et puc manifestar la meva experiència personal.

Com ja està reflectit en algun lloc d'aquest BLOG, tinc 40 anys, i sóc pare d'una nena de 5 anys que té diagnosticat el TDAH. Als meus 40 anys, i gràcies al diagnòstic de la meva filla, vaig descobrir que jo sóc i he estat TDAH, i vaig començar a entendre millor algunes coses passades... per exemple, que tot i tenir un enorme potencial creatiu, fos incapaç de concentrar-me a la classe i em passés l'estona enredant els companys. Al final, resulta que jo aprobava els exàmens però sempre em treien fora de classe... A l'adolescència, la relació amb amics i amigues era de "tempesta", essent difícil mantenir un equilibri emocional davant les situacions que requerien respostes raonades... D'adult, a diverses feines m'ha costat més d'un maldecap aconseguir l'equilibri de mossegar-me la llengua i fer la feina amb rigor i mètode...

Malgrat això, i "per culpa" del TDAH, la meva vida personal, professional i social està plena d'èxits brillants que, si no hagués estat per una malaltia que ni tan sols coneixia, no hauria assolit. És el destí clar i fosc dels qui patim el TDAH, amb les seves virtuts i els seus defectes...

Tot aquest "rotllo" perquè voldria fer-te entendre que, per davant de tot, és molt important que els pares sàpiguen conèixer, comprendre i acompanyar el sentir dels seus fills. I que el que estàs fent tard o d'hora rebrà la seva recompensa. Ara, en aquesta etapa difícil de l'adolescència, és quan més cal que el nen amb TDAH estigui medicat i acompanyat, que rebi el recolzament que li pertoca. Quan sigui més gran, que cadascú decideixi si vol treure'n més o menys partit.

A mi m'hauria anat molt bé que, com tu estàs fent ara, els meus pares m'haguèssin entès i ajudat quan passava els veritables maldecaps de la pubertat.

Una abraçada i segueix lluitant!