se'n riuen d'ell

Hola, sóc una mare d'un nen amb tdah, a mi el què em fot i molt, és que el meu nen darrere el tdah s'ha perdut pinzellades de la vida, i és una mica més infantil del què li toca, que no vol dir que no sigui intel.ligent, hi ha assignatures que li costen més que les altres, sobre tot les que requereixen més estudi, en canvi les matemàtiques molt bé.
El que deia, sense anar més lluny: Ahir vam anar el meu marit i jo a buscar junts la nena a l'escola, ella ja fa ESO, l'any que ve hi ha d'anar el nen, doncs bé, el nen mentre espera a la seva germana té necessitat de sortir del cotxe i mostrar-se tal com és: ex: tira pedretes a la riereta, agafa una pedra i mentre canta guixa la paret de totxos d'una fàbrica, juga amb una pedra com si fos una pilota fictícia, etc. (en definitiva: s'expresa, tal com és).
Em va fotre molt quan el meu marit em va dir: -Ara passaran les companyes de classe de la nena com cada dia i se'n riuran del nen-. I efectivament així va ser.
Jo li vaig dir al nen -no facis tonteries que les nenes se'n riuen de tu- i em va contestar -a mi tant se me'en dóna-. A mi aixó m'està molt bé, però el què realmet em preocupa és que si la cosa es va convertint en un ritual i el meu nen l'any que ve ha d'estar al pati de l'escola amb personatges com les companyes de classe de la meva filla que serà? el pallasset de l'escola?. I és que amb nens així no saps què fer, si els sobre protegeixes no és bo, i si els desampares tampoc i no saps on hi ha un límit, i ara el nen em comença a dir que li he fet passar vergonya molts cops i no li he deixat fer la seva vida. No sé com actuar i pateixo molt. Algun pare-mare, s'ha trobat igual que jo?

Silvia benvinguda,,,,,,Mira tal i com expliques yo no m'ha amuinaria molt,,el nen no li dona la importancia que tu li estàs donan ell mateix et diu?a mi això tant s'emandona,,,t'està mostrant que amb ell exteriorment no li afecta el que diguin ell es com es agradi o no....mira jo tinc dos nens amb el trastorn,,èt penjarè un escrit que no fagaires dias vaig escriure a la meva pàgina....Està escrit enm castellà per que m'explico millor....


Mis pensamientos es el por que de muchas cosas,,,,todos pensareis??? ,,,claro siempre hay porquès sin respuesta,,,,Nuestros hijos sòn niños que diariamente reciben tratos nefastos de gente insolidaria donde no entienden el por que ni quieren saber,,,gente que los tachan de niños desovedientes mal educados violentos etc,,,, gente que los critican constantemente haciendo daño moral al niño lo que no comprendo como esta gente pueden estar tranquilos en hablar de la manera que hablan del resto de la gente,,gente que necesitan un espejo para ver su pròpia realidad la maldad de hacer daño a los demàs sin motivos algunos,........Yo personalmente os cuento que mis pensamientos son otros,, sòn niños que desde pequeños han recibido muy poco apoyo humillaciones falta de respeto los han apartado los han ridiculizado etcc,,,eso ha hecho que nuestros hijos sean fuertes de mente y muestren cada dia su fortaleza a los demàs haciendo ver que ellos pueden superar y demostrar que nada de lo que dicen es verdad,,,Muestran su fortaleza como si nada les afectara y en realidad dentro de ellos todo les afecta por que la fortaleza la muestran exteriormente pero no interiormente....Sòn niños que dia a dia tienen que afrontar la realidad por que el tiempo para ellos es muy importante no pueden despistarse ni tirar la toalla por que en ello les coyeva multitud de poblemas de desorganizaciòn...yo personalmente, pienso?? por que llevan este gran caparazòn ??,,por que tienen que demostrar mas que el resto??? esto les sirve para valorar dia a dia sus pogresos però no siempre sòn recompensados siempre tienen a alguien que juegan con la herida de la otra persona....Nuestros hijos diariamente nos muestran sus sentimientos esto muchas veces nos hace daño por que vemos y nos damos cuenta que si,,,ellos tienen un poblema pero en realidad el resto tambien tienen un gran poblema y aquì es donde me hago siempre la misma pregunta,,,PORQUÈ,,,,,,estos niños que sòn mal juzgados valorados incomprendidos y nuestra sociedad les ponen barreras continuamente para desmolarizar aùn màs y hacerles recordar constantemente que ellos tienen un defecto,,juzgados por personas que en realidad no intentan ni ponen empeño a conocerlos,,juzgados por terceras personas,,,Mirad desde aquì os pido que todos tenemos corazòn màs rojo menos rojo pero todos lo tenemos,, tenemos que intentar siempre en ponernos en la piel de la persona que esta a nuestro lado para saber lo que sienten pero de verdad no falseando,,,,yo siempre les he enseñado que las cosas deben decirse siempre de cara esto hace que aveces tengan aùn mas poblemas por que sòn niños impulsivos y siempre dicen lo que piensan del resto,,,però prefiero que tengan poblemas al ser sinceros a decir falsedades de las demàs personas,,,es mejor eso,,NO???? eso conyeva que respeten però claro no entienden el por que no los respetan a ellos.........POR QUE?????,,,,,,,no dejarìa de escribir mis pensamientos però como tambien soy algo impulsiva prefiero dejarlo hasta aquì por que si empezarà a escribir todos mis pensamientos llenaria espacios y espacios llenos de pensamientos de dicha gente que en realidad poco les importa mis pensamientos,,,jeje..

Aquet escrit Silvia diu molt d'aquets nens el meu fill gran es el que li està pasant,,però com dic amb el escrit ells sòn forts per fora i intentan desmostrar sempre als demès que no sòn diferents,,,,,espero que els meus pensaments t'ajudin per veure la situaciò d'unaltre manera,,,els nostres fills ens estant ensenyant,,,,a mi tambè amb preocupava tot això que a tu et preocupa ara estic molt mes tranquila per que ell sap en cada moment com te que afrontar la situaciò a cada moment veuràs com el teu fill tambè ho farà,,,,,,

MOLTS TONETS I ÀNIMS........

Otres, però és que el meu (no sé si els teus també), no ha sigut mai agressiu, el problema és que no té límits a l'hora de parar de jugar, i de vegades hi ha jocs que són absurds, com ara donar-se empentes, "collejas", etc. els altres nens veuen un "tope", però ell no sap on s'acaba el joc i sempre acaba amb els altres cabrejats perquè no sap on està el final. (Ara també t'he de dir que ha anat canviant, i ja no es fa tan pesat com fa anys enrrere, però encara té dies que veig que li costa. (Aquesta és una altra de tantes cosetes que el fan diferent), i sí, és veritat, la gent no tenen en compte que són diferents. També t'he de dir que hi ha gent que ho comprèn i altra no. També has d'anar avisant a la gent que va entrant a la seva vida perquè es facin càrrec que hi ha aquest factor, més que res perquè estiguin al cas a l'hora d'emprenyar's-hi i no hi hagin sorpreses. S'ha de tenir present també que cada nen amb tdah exterioritza la manera de fer de diferent manera. És tot tan complicat... Gràcies per fer-me costat.

Es un poblema,,mira jo et puc dir per la meva experiencia mare amb dos nens tdah,,,el gran es un nen que desde petit a tingut que afrontar molt,,per ell dia a dia a sigut un gran que,,,s'enreien d'ell l'humillaven el subestimaven etcc,,,,,,,,poc a poc ells mateixos van agafan personalitat el que abans li afectava i feia que els demès veiguessin que li afectava,,ara no ara es fa el dur això no vol dirt que siguin agresius,, no ho es,,,,,es una defensa propia per el que pasen,,,sòn nens esvelats on tenen que saber fins a on esta el limit de parar,,ells mateixos ho van veien i nosaltres tenim que estar molt pendents fen.li recordar fins a on....

Ell mateix es donarà conte,,però fes-li recordar que el joc te un lìmit de temps,,la broma avegades sòn mal entesos per els altres,,el saber com controlarse davant de situacions etc,,,no et pensis es molt complicat per ells,,,,segur que diariament el teu fill ho intenta i poc a poc ho aconseguira,,,


MOLTS TONETS I ÀNIMS,,,,,AVEGADES COSTA D'ENTENDRELS,, però tenen multitud de coses positivas que constanment els hi tenim que dir tambè....