contactar amb nens amb el mateix problema

Hola soc un nen de 11 anys i me agradaria contactar amb algu que tambe tingui el tdah

Hola!
Soc una noia amb TDAH igual que tú però no tic 11 anys, en tinc 18.
Fa molt que et van diagnosticar el TDAH?

Hola Aroa. A mi em van diacnosticar als 6 anys, i als 7 ja me van començar a donar pastillas, Tu prens medicació? Es una porqueria a mi no m'agrada .

Doncs si, si que en prenc de medicació, però vaig tenir molst problemes alhora de trobar la més eficient. Ara cada día en prenc 4 pastilles, i en un futur m'agradaria tobar un remei més natural, ja que els seus efectes segundaris no desapareixen. A mi m'ho van detectar quan anaba a 6e de primaria, però hem van començar a donar la médicació quan anaba a 2º de la ESO.
Se de bon troç que no és fàcil prendre pastilles per un problema tan greu, ja que si se't en olvida un dia, perds l'hàbit, però el que a mi hem fa més ràbia de tot, es pensar que sempre que bulguem estudiar, hem de portar les pastilles com si fos un organ vital per al nostre funcionament.
A més d'això, yo tinc un germà de 10 anys que li van detectar als 5 anys, i desde llavors en pren de pastilles.

Si necessites alguna ajuda o consulta pots conta amb mi^^
petons.

ola!! jo també tinc TDH, i també emb medicu.. i si semblen la teva vidaaa....peró sincerament jo prefereixu la persona que sok quan n me les prenc... peró si vui cuntinuar estudiant .....es lunic que si pot fer...jo he notat molt l'aficacia d'aquest medicaments pero tambe els seus afectes secundaris.. emb vaig cada com un palillo....quan me les prenc etik molt ensupida...etz... però cuntiuo dient que es el que hi ha... no se...ara estic fent baxillerat.. i el problema es que no tan sols tink TDH, si no discaligrafia i dislexia...
a lescola..pf... l'esola..m'han arribat a tractr de tonta.. a vagades encar o fan...man arribat a no coretgirme examens i supendram.. i al saver que tenia TDH i que emb medicava... man arribat a desconatr punts de lexamen.. amb escusses pesimes...pero bueno tothom es com es.. i pensa com pensa..pero anims que tot s'acaba solucionant i ara...tot va una mica millor pero tot i aixi emb trobu mab molt problemes....
la famili i els amics son molt importans per aquesta vanda e tingut sort de estar amb una familia que an lluitat per aconseguir que mo tinguesin en compte i encar o fan... i els amics.. sencerment an de tenir molta pasiencia.. pero si ...la tenen .....i no cal parlar del novio.. de vagdes ... pero tot aixo ajuda sentirte millor la gent que ens enbolten son els unics que de veritat ens ajuden a superar el dia a dia..
ara tinc sort de lescola que estic, majuden bastan..
si de veritat vols seguir estudiant per moltes pastilles que et preguis no treuras bones notes si tu n i posses interes...aixo o dic perque hi ha gent que putser es pensa que prenenta les patilles vol dir ser millor.. no...jo meb pasu ores esttudiant..i si t'ajuden.. pero ets tu qui as de posari les ganes... les ganes i la motvació crec que nusaltres son els que ens porten a acosenguir metes...jo tink moltes ganes de seguir aprenent ... amb ganes i anims s'aconegueix tot...

families: anumeunos sempre, aixo es molt importan a mi man animat sempre i gracies e aconseguit moltes cosses, doneu suport sempre.. encar que sigui per una petita cossa.. tot te valor..

anims i amunt que serem pocs i n ens entendran en poques cosses pero son forts i en en surtirem....
per molt porbleme que et posi la vida debant san de superar no?....si no quina gracia tindria viure?...


pd: pot ser que les pastilles quan deixen de tenir afecte...emb torni una mica mes agressiva....

petonnss i havera si algu contesta...
(moltes faltes i ecric fatal pero a ke o entendreu?)

Hola escarlata!
Soc l'Aroa, això de que escrius malament no importa gaire, el que importa es que s'entengui el que vols transmetre, doncs bé, soc una noia amb 18 anys amb el TDAH y efectivament amb medicació, però com molt bé dius, no ens hem de rendir pas, i hem de lluitar pel que volem. Trobo una gran falta de respecte el que professors i companys de la teva classe et fan, hi ha cops que m'agradaria que tota la gent que ens menysprea d'aquesta manera sapiguessin el gran pes que comporta patir el TDAH, ja que ells ho veuen com son tontos perquè volen o ho fan per fer-se notar i coses per l'estil, jo d'aquestes critiques n'he soportat moltes i de pallises encara més. Però sempre he viscut amb l'esperança de que un dia tot això s'acabarà. Jo en el meu col.legui de primaria vaig ser el primer cas detectat amb TDAH, però clar quan m'ho van detectar jo feia molts anys que patia les conseqüències de pallises i insults i a més a més que els professors no et facin gens de cas i t'ignorin. Tothom hem veia com una persona retrasada o com una persona innecesària en aquell col.legui. Però un dia van sugerir que pot ser tenia hiperactivitat i la meva psicòloga al ferme les proves va veure que tenia TDAH. Des de aquell mateix moment la meva vida va fer un canvi de 180 graus. Abans suspenia tot, i al tenir la ajuda de la medicació vaig començar a treure notes altes. Els companys de classe, seguien amb el mateix tracte, i com això no ho podia canvia jo, vaig repetir. Però si et soc sincera sempre he tingut amigues i la familia com tu que hem feien costat. Avuir dia, estic a batxillerat com tu y saps el meu treball de recerca es sobre el TDAH, i concretament la meva investigació es sobre l`index de dificultats en l'aprenentatge amb persones que tenen TDAH.

Petons, si tenga algun dubte o necesites parlar amb algu m'ho dius^^

Hola soc el Roger

La meva mare va ser la que va posar el titul de contectar amb nens amb el mateix probleme.
Tinc 12 anys, jo tambè tinc TDH i tambè em medicu.
Et boldria demanar tu que et portes be amb els teus pare algun consell.
Jo em barallo sovint amb la meva mare per tonteries.

Espero que tu em poguesis donar algun consell de que fer per no varallarme amb la meva mare.

Espero el teu correu.

Gràcies.

Hola Roger!
Perdona per haver trigat tant en contestar, però estava molt enfeinada. Doncs si vols disminuir les baralles o les discusions amb la teva mare pots fer el següent:
Molts cops si la mare et renya quan has fet alguna acció malament o has conestat abans de pensar, has de saver que no ho fa perquè vulgui, sinó perquè t'estima i vol fer-te veure que ho has fet malament i has de rectificar.
Un altre cosa que pots fer, és ser més pacient, encara que sigui difícil, però intentar pensar abans de parlar i estar més tranquil. Quan estiguis enfadat, busca algun objecte o lloc on s'et passi, així evites tenir una discusió amb la mare.
Per lo general, has de fer cas el que et digui la mare i si ella et crida o renya intentar no cridar-li ni contestar-li perquè això posarà pitjor la situació.

Espero que t'hagi servit d'alguna cosa els consells. Si tens més problemes m'ho dius que ara hem pasare cada dia.